Catalunya triomfant !!!

KV dedicat a: tots els que s'han sentit, ens sentim i es sentiran catalans.

Avui és 11 de setembre. Mundialment es conmemorarà que fa quatre anys van caure les torres bessones a Nova York, però això és una cosa que a mí no em diu gaire avui. Sé que van morir més de tres mil persones en uns atacs que tot i algunes investigacions oficials, encara tenen molts punts foscos i encara ara provoquen desenes de morts en alguns païssos de l'Orient Pròxim. Però avui a mí només m'interessen les moltes morts que segurament es van produir la matinada del 10 al 11 de setembre de l'any 1714, les morts d'aquells que van intentar defensar-nos una vegada més de l'agressor de sempre. Tothom diu que van defensar-se de manera admirable en una batalla que s'havia perdut abans de començar. 18 messos de setge que van acabar amb la capitulació de Barcelona. El que va venir després és història. Una història que fins fa uns 30 anys encara ens girava la cara

Avui és la Diada nacional de Catalunya, la conmemoració d'una derrota diuen alguns. Però per mí, és la conmemoració d'un poble que tot i conquerit, sotmés i menyspreat, mai s'ha deixat pendre el més important que té un poble: la seva identitat. I de la Diada parlaré una estoneta.

Tot i que haig d'admetre que mai m'han impressionat els simbolismes de cap classe o les falses demostracions de sentiments, avui és un dia on tot això, l'aflorament de símbols de reivindicació de la nostra nacionalitat, i les demostracions d'una implicació profunda en tot el que és i representa Catalunya, em semblen accions molt justificades i necessàries, encara que s'exagerin una mica.

Les senyeres pel carrer, escoltar "els Segadors" i reviure l'esperit dels qui l'11 de setembre del 1714 van lluitar fins al final a Barcelona per defensar-nos de les tropes espanyoles de Felip V. Una tradició que no s'hauria de perdre mai. I que no s'hauria d'instrumentalitzar políticament com darrerament està succeint. Ja que en un dia com avui hauríem de demostrar que no hi ha catalans ni de primera, ni de segona. No donem més raons als qui ja ens tenen prou mania.

Avui és 11 de setembre, la Diada, i em sento tant català com ahir, o demà. Però sortir al carrer i veure les quatre barres en moltes cases sempre em fa sentir bé. I com no em fa sentir orgullós de la meva terra. Sense sentimentalismes barats.

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. N'estic segur. Passi el que passi.

Canço del dia: Els Segadors. Avui no hi ha dubte que la cançó del dia havia de ser "Els Segadors", de la que sempre em posarà els pèls de punta sentir el "... que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com feure caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes"